COOPERATIVA CINQUENA MERAVELLA DE CATALUNYA

El Celler Cooperatiu de Gandesa ha estat elegit com la cinquena meravella de Catalunya El Celler Cooperatiu de Gandesa (Terra Alta) ha estat elegit per votació popular com la cinquena meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, després que en setmanes anteriors La Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el monestir de Sant Miquel de Cuixà i la Sagrada Família de Barcelona també varen ser elegits com una de les 7 meravelles de Catalunya. El Celler Cooperatiu de Gandesa ha aconseguit el 36% dels 2.415 vots emesos pels ciutadans, en aquesta iniciativa promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio. De les vuit propostes de les Terres de l’Ebre, corresponents a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que optaven a convertir-te en una de les 7 meravelles de Catalunya, després del Celler Cooperatiu de Gandesa, amb el 36% de votació, s’han classificat les pintures rupestres d'Ulldecona, amb un 21%, i el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, amb un 19% dels vots emesos. La resta de propostes (Castell de la Suda de Tortosa, Castell de Miravet, Catedral de Tortosa, Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan i el Pont Penjant d’Amposta) s’han endut el 24% restant dels vots emesos. El Celler Cooperatiu de Gandesa és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls 1888 – Barcelona 1973), deixeble de Puig i Cadafalc i d’Antoni Gaudí. El febrer de 1919, Josep M. Serres, fundador i primer president del Celler Cooperatiu de Gandesa, va fer l’encàrrec de l’obra a aquest arquitecte modernista. Un any més tard l’edifici, elegit avui com una de les 7 meravelles de Catalunya, és una realitat. El celler conjuga l’arquitectura amb les necessitats dels pagesos per a l’elaboració del vi i l’oli. Sobre arcs parabòlics equilibrats de maó Martinell va construir la coberta de voltes catalanes de rajola plana, voltes de les anomenades de closca d'ou per facilitar dilatacions i contraccions d'origen tèrmic, distribuïdes a diferents alçades per deixar obertures de llum entre elles. La decoració exterior és sòbria, amb les obertures emmarcades per maó vist. També a l’exterior destaquen dos dipòsits d’aigua sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en verd. L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats. S’entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l’arquitectura, l’escultura, la pintura, les arts monumentals o l’urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya. L’elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.